divendres, 28 de novembre del 2008
divendres, 14 de novembre del 2008
EL POEMA
La teua llavor i la meua terra
Era com la arena seca que esperava la teua llavor.
Eres com la llavor viva que m'ajudaria a tindre vida.
Erem com la roca i la planta que s'ajuntarien algun dia.
Sóc com la terra tosca que et cultiva.
Ets com el fruit germinat que està soterrat.
Som com el marrò i el verd que estan separats.
Seré com la base viva que farà que creisques.
Seràs com la vida colosal que donarà sentit a la meua terra.
Serem com els planetes i els arbres que estaran junts per l'eternitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
