dimarts, 16 de desembre del 2008

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Fa una nit clara i tranquila,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.


Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh ! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.


Hola Jaimito ! Donya Urraca !
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

la senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

(TORNADA)


Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyus,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitan Trueno amb patinet.

(TORNADA)


A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh, benvinguts, passeu passeu,

ara ja no falta ningú, o potser sí,
ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols,
t'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no conta, ni l'espai,
qualsevol nit pot sortir el sol.
JOSEP PLÀ

ELS JOGLARS


En 1962 Albert Boadella i Carlota Soldevila funden Els Joglars com una part de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) que llavors figurava com una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Els Joglars s'han mantingut durant més de quaranta anys fidels a l'esperit amb que es fundà la companyia. Només triar llur nom, féren una declaració de principis: "Els Joglars" fa referència al paper que a l'edat mitjana exercien els joglars, o als comediògrafs de la Grècia Clàssica. Per a ells, el teatre tenia una funció social i política: la de fer crítica social mitjançant la ironia i la fabulació, posant el dit dins la nafra de totes aquelles qüestions incòmodes per al poder establert. Per això, les obres d'Els Joglars han estat tant elogiades per la crítica teatral, com polèmiques quant a allò polític i social.
Al llarg dels seus més de quaranta anys d'existència, Els Joglars sempre han mantingut un esperit crític amb tots els governs amb els que els ha tocat viure, i han ridiculitzat en les seves obres a polítics de tots els signes i colors, des de Franco fins a Jordi Pujol, passant per Felipe González o Pasqual Maragall. També han ironitzat àcidment amb personatges culturals com Salvador Dalí o Josep Pla.
Actualment Els Joglars està dirigida per Albert Boadella, i formada per Ramón Fontserè, Jesus Agelet, Pilar Sáenz, Minnie Marx, Jordi Costa, Xavier Boada, Dolors Tuneu, Josep M. Fontserè, Pep Vila, Xavi Sais, Cesc Pérez i el propi Boadella.

Obres


1962-1967: Primera època
1968: El diari
1970: El Joc
1971: Cruel ubris
1972: Mary d'Ous
1974: Àlias Serrallonga
1977: La Torna
1978: M-7 Catalònia
1979: L'Odissea
1980: Laetius
1981: Operació ubú
1981: Olympic man
1983: Teledeum
1984: Gabinete Libermann
1985: Virtuosos de Fontainebleau
1986: Visanteta de Favara

1987: Bye Bye Beethoven
1987: Mester de juglaría. Els Joglars 25 anys
1989: Columbi lapsus
1991: Yo tengo un tío en América
1992: Els Joglars 30 anys
1993: El Nacional
1995: Ubú president
1997: Arròs negre
1997: La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla
1998: Ara, Pla
1998: L'home de l'abric
1999: Daaalí
1999: Dalí vist per Dalí
2001: La Trilogia
2002: Breu crònica de la Guerra dels 40 anys
2004: El retablo de las maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes.
2004: La Dualidad Quijotesca de Dalí
2005: La torna de la torna 2005: En un lugar de Manhattan

ELS COMEDIANTS


Els Comediants és una companyia de teatre catalana formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni directors.
són una companyia d'espectacle en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.
Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelació amb el públic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies que celebram el pas cíclic dels humans per la Terra.


Espectacles

Non plus plis

Catacroc!

Moros i Cristians

Plou i fa sol

Revetlla o Ball per a Tothom

Sol, solet

Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier, Tocatdelala

Nit d'espetecs, fums i corredisses

Dimonis

Alè

La nit

Nit de nits

Mediterrània. Horitzons de blau salat

El llibre de les bèsties

Anthologia

Tempus

O rapaz de papel

Zenit

Maravillas de Cervantes

Bi

Boccato di Cardinale

L’arbre de la memòria

Neruda, Adelante. 100 años en viaje

Elogio de la locura

Les 1001 nits

Bibliografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Comediants


TRICICLE


Tricicle és una companyia catalana de teatre gestual, on l’humor és la base fonamental de tots els seus espectacles. La componen tres actors-fundadors: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.
El dia
1 de novembre de 1979 es va crear a Barcelona com a companyia gestual, representant petits esquetxs en carrers i espais alternatius. En aquell moment, els tres components de Tricicle eren alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona en les seccions de Pantomima i Art Dramàtic.

Espectacles teatrals:

1982: Manicomic
1984: Exit
1986: Slastic
1992: Terrrific
1996: Entretres
1999: Tricicle 20
2002: Sit
Llargmetratges:

1995: Palace

Curtmetratges:
1993: Quien mal anda, mal acaba
1995: David
1996: Mendigos sin fronteras
1997: Polvo eres
2002: Sit (documental)
Televisió:

1987: Tres Estrelles
1992: Festes populars
1994: Xooof!
1999: Peixera de BTV
2000-2003: Dinamita
2005: Trilita
Espectacles especials:

1992: Jocs Paralímpics
1992: Cerimònia d'inauguració dels
Jocs Olímpics de Barcelona
1992: Expo'92 Sevilla
1993: Special Olympics
2004: Inauguració del Museu Es Baluard de Palma de Mallorca
2004: 25 + 25

XARXA TEATRE



Des de 1983 Xarxa Teatre ha vingut innovant el llenguatge artístic al carrer.
Des del seu primer espectacle infantil, l'èxit de crítica i públic ha acompanyat el deambular de la companyia.
Els seus espectacles visuals, sense text oral, i la seua combinació de festa i teatre han sabut captivar els milers d'espectadors que acudeixen a cadascuna de les seues actuacions.


Creacions de Xarxa Teatre al llarg dels anys
1983 / 1984 La bruixa Marruixa
1985 La Barba del rei Barbut
1986 Nit Màgica i El dolçainer de Tales
1989 El·lisistrata
1990 Ibers i El foc del mar
1994 Veles e vents
1998 Magdalena Vítol, Sant Pere, per sempre i Benvinguts a les estrelles.
1999 El ball dels rates mortes, Carolus V, Le pêcheur raphaeloise et la princesse i Sedes Matris
2000 Déus o bèsties
2001 La Torre de la Vega
2002 Tombatossals, Torrelavega: cruce de caminos, confluencia de culturas i Elx: un llegat de cultures
2003 Quema de la sardina, Boato del capità moro, Llàgrimes i Don Quijote sueña de nuevo
2004 Pir

divendres, 12 de desembre del 2008

CITA DE BALTASAR PORCEL

L'amor no pot romandre aturat: s'engrandix o minva.

dilluns, 8 de desembre del 2008

CITES D'EPICUR

No necesitem tant l'ajuda dels nostres amics com la confiança d'aquesta ajuda.

La ingratitut de l'ànima fa l'ésser viu hàbit de variar els aliments fins a l'infinit.

El Déu, no se l'ha de tèmer; la mort és insensible; el bé és fàcil de procurar; el mal, fàcil de suportar.

Un temps il·limitat i un temps limitat contenen el mateix plaer, si un emmesura els límits mitjançant la reflexió.

El dolor que entranya un sofriment intens és de curta durada i el que perdura al cosés fàcil d'aguantar.

Naixem una sola vegada, ja que no és possible fer-ho dues vegades i no podem viure eternament.

Tu mateix, tot i no ser propietari del teu demà, sotmets la felcititat a dilació. Però la vida es consumix inúltilment en una espera.

Compadim-nos dels amics, no amb lamentacions sinó prestant-los ajuda.