Carl Gustav Jung va nàixer el 26 de juliol de 1875 a Kesswil,Suïssa, en una família de descendència alemanya i de tradició eclesiàstica. De nen era introvertit i molt solitari.
Va decidir estudiar medicina a la Universitat de Basilea. L'any 1900, com part de la seva especialització en psiquiatria, va assistir a les classes de Pierre Janet a París. El 1902, va col·laborar amb Eugen Bleuler: tant Janet com Bleuler van ser pioners en aquesta disciplina. Més tard, va treballar al Burghölzli, un hospital psiquiàtric de Zuric, el qual gaudia de gran reputació.
Ja a l'any 1905, va ser designat professor de psiquiatria a la Universitat de Zuric, i va publicar els dos volums dedicats a l'estudi de les associacions. El 1906, va redactar i va donar a conèixer la seva obra Sobre la Psicologia de la Dementia Praecox (que és el que després es coneixeria com esquizofrènia), i va enviar una còpia del seu llibre a Freud, al que va seguir una intensa però conflictiva amistat entre ambdós.
La seva relació amb Sigmund Freud es va consolidar a partir de l'any 1907. El 1908, Jung va participar en el primer Congrés de psicoanàlisi, realitzat a Salzburg.

L'any següent, va acompanyar a Freud i a Ferenczi en el seu viatge als Estats Units, on va impartir conferències a la Universitat de Clark a Worcester, Massachusetts, i va rebre un doctorat honoris causa. Fou en aquests dies quan Freud va nomenar a Jung el seu «successor i príncep hereu»
En el Congrés de Nuremberg (1910), Jung seria nomenat president de la recent fundada Associació Psicoanalítica Internacional (API). No obstant això, a l'any següent, durant el Congrés Psicoanalític celebrat a Weimar, van aparèixer els primers símptomes de desacord a propòsit de la concepció de líbido.
Cap a 1912, en el curs de diverses conferències a Nova York, després que Jung publiqués Transformacions i Símbols de la Libido: la divergència teòrica havia arribat a nivells intolerables.
Seguidament, l'any 1914, el psiquiatra suís va dimitir del seu càrrec a l'Associació Psicoanalítica Internacional i va organitzar, juntament amb A. Maeder, les bases de l'anomenada escola de Zuric. Després de l'episodi de ruptura, Jung va experimentar un període de turbulències emocionals, exacerbat per les notícies emergents de la Primera Guerra Mundial, que van tenir sobre ell un efecte devastador, encara que estigués a la Suïssa neutral.
Durant el curs de la primera postguerra, Jung es va convertir en un viatger del món. Va ser en aquesta etapa quan Jung va escriure una de les seves obres fonamentals, i probablement la més coneguda entre totes les seves obres: «Tipus Psicològics», en la qual va desenvolupar extensament la seva teoria de la personalitat.
Després de l'ascens de Hitler al poder, aquest mateix any, una associació, a la qual havien adherit diversos psicoterapeutes jueus, va ser dissolta i absorbida per una altra més gran, d'abast internacional, amb Jung president: la Societat Mèdica de Psicoteràpia.
El fet que Jung acceptés ser president honorari, ha estat utilitzat com un dels arguments al moment d'atribuir-se-li inclinacions pro-nazis i antisemites. Aquestes acusacions entelarien la seva carrera fins a la fi dels seus dies, a pesar dels desmentits, donant lloc a una discussió que encara avui roman irresolta.

L'any 1938, va dictar la Càtedra Terry a la Universitat de Harvard, presentant el seu treball «Psicologia i Religió». Pocs mesos després, esclataria la Segona Guerra Mundial. Va ser en aquells temps quan va visitar l'Índia, on va renovar la seva agenda de prioritats, guiat per la convicció que havia de prestar més atenció a l'espiritualitat d'Orient. Els seus treballs tardans mostren efectivament un profund interès en la tradició oculta d'aquest hemisferi i en el Cristianisme esotèric i, especialment, en l'alquímia.
Jung va continuar publicant llibres fins al final de la seva vida, incloent un treball que mostra el seu interès pòstum pels OVNIs com a fenòmens psicològics de masses: Un mite modern.
Carl Gustav Jung va morir el 6 de juny de 1961 en el poblat de Küsnacht, Suïssa, a l'edat de 86.
Psicologia dels Complexos:

Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, va poder apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per tals experiències va dedicar la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.
D'acord amb la seva postura, per a captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés el mètode experimental. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continuïtat, manifestant trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient.
Tals manifestacions remeten, segons la seva hipòtesi, a determinats patrons, els quals va anomenar arquetips. Jung va arribar a comparar els arquetips amb el que en etologia es denomina patró de comportament. Els arquetips modelarien la forma que la consciència humana pogués experimentar el món i percebre's; a més, durien implícits la matriu de respostes possibles que és factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en tots els homes, el que li va permetre postular l'existència d'un inconscient col·lectiu.
L'home accediria a aquesta dinàmica inconscient en virtut de l'experiència subjectiva d'aquests símbols, la qual és intervinguda profusament pels somnis, l'art, la religió, els drames psicològics representats en les relacions interpersonals, i els propòsits íntims. Jung sostenia la importància d'aprofundir en el coneixement d'aquest llenguatge simbòlic per a consolidar la preeminència de la consciència individual sobre les potències inconscients. Considerava, d'altra banda, que aquests aspectes de la vida anímica estan relativament ma

Perspectiva:
La noció de libido que utilitzava el psiquiatra suís, al·ludia més aviat a una idea d'energia psíquica en abstracte, l'origen del qual i la destinació del qual no eren exclusivament sexuals. Jung ha estat prolífic a encunyar termes que ja són típics en la psicoanàlisis, i en la psicologia en general, tals com: complex, introversió, extraversió, inconscient col·lectiu, arquetip, individuació.
Les seves investigacions sovint entraven en terrenys aparentment allunyats del seu, com l'alquímia; aprofundint en l'estudi de conceptes com l'inconscient col·lectiu, l'arquetip (com fonament per a l'existència de mites universalment repetits), o sí-mateix. Va definir, així mateix, els tipus bàsics d'introvertit i extravertit. L'heterodòxia d'aquest autor li ha valgut judicis contraposats, que abasten des de la indiferència a l'admiració.
Com ja s'ha dit, un concepte clau en la seva obra és el de l'inconscient col·lectiu, al que Jung considerava constituït per arquetips. Exemples d'aquests arquetips són la màscara, l'ombra, la bèstia, la bruixota, l'heroi, l'ànim i l'anima. Per a elaborar el seu concepte d'arquetip, Jung es va inspirar en la reiteració de motius o temes en diverses mitologies de les més remotes cultures: va creure haver trobat temes comuns inconscients.
Influència:
S'ha criticat a Jung per la seva presumpta adhesió a un neolamarckisme. Moltes vegades se li ha atribuït la noció que els arquetips han estat caràcters adquirits, que després han pogut heretar-se, en la línia de tesi com les de Michurin i Lysenko. No obstant això, el propi Jung va emfatitzar que tals interpretacions dels seus postulats eren incorrectes.
Els conceptes potser més reconeguts de la psicologia junguiana són els d'introversió i extraversió, manats de la seva teoria. La mateixa va tenir bastant acceptació, consolidant les bases per al desenvolupament ulterior de proves psicomètriques, mitjançant les quals es procura valorar, en termes quantitatius, les característiques psicològiques dels individus.
Sobre els mandala, Jung els considerava representacions d'origen inconscient per a un procés d'individuació, és a dir, perquè cada ésser humà ompli el seu sí-mateix. La influència de Jung es va fer extensiva a importants referents en diversos camps de la cultura, des del pintor Wifredo Lam al filòsof Gaston Bachelard, incloent a l'escriptor Hermann Hesse, al filòle

Jung va intentar donar base científica a diversos dels seus postulats, encara que en molts casos no va trobar els mitjans per a assolir-ho. Tal és el que intentava quan va plantejar el principi de sincronicitat (principi pel qual alguns pretenen explicar la suposada eficàcia dels sortilegis). Contrariant el que molts suposen, en la mateixa obra que va presentar aquesta hipòtesi, Jung descartava de ple la solvència metodològica de disciplines com l'astrologia.
A més de les seves importants aportacions a la psicologia, la influència de Jung s'ha estès a altres camps en ocasions més inesperades. Un exemple és la seva indirecta col·laboració en la gènesi de la coneguda agrupació d'Alcohòlics Anònims.
Bibliografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Gustav_Jung