Amb el modernisme tingué lloc un canvi considerable en el món teatral. La voluntat d'actualitzar les velles estructures culturals del XIX afecten també la concepció del teatre. Apareixen gèneres diversos fruit de la proposta d'art total i de l'estret contacte que mantenien els modernistes amb l'avantguarda europea. Gèneres fins aquell moment tinguts com a marginals comencen a valorar-se i promocionar-se: les titelles i les ombres xineses, que tenen en "Els Quatre Gats" un dels locals més idonis; el transformisme, especialment impulsat per l'italià Fregoli, que arribà a Barcelona per primera vegada el 1899; l'anomenada comèdia de màgia i espectacle, que aniria evolucionant cap al melodrama; la pantomima, que tingué durant aquells anys un esclat sense precedents.En un altre ordre, per fi el teatre català quedà incorporat al teatre europeu. Els autors estrangers d'èxit, tant els importants com els que simplement estaven de moda, foren traduïts amb una regularitat que era impensable pocs anys abans. Maeterlinck i D'Annunzio eren els preferits entre els partidaris de l'art per l'art, Ibsen era l'ídol dels regeneracionistes.Tot i aprofitar les estructures teatrals ja existents, els modernistes creen, a més, una sèrie d'institucions que els permeten desenvolupar la seva activitat amb gran dedicació i lliure de pressions externes: el Teatre Íntim d'Adrià Gual, els Espectacles-Audicions Graner o l'Agrupació Avenir de Felip Cortiella en són una mostra.
Els noucentistes, al contrari dels modernistes, no s'interessaven excessivament pel teatre, al menys els autors més significatius no li dedicaren una atenció preferent. Això no vol dir que el noucentisme deixés d'influir sobre el teatre, al contrari, la burgesia agrupada a l'entorn de la Lliga Regionalista tractà d'imposar uns gustos i de rebutjar allò que no considerava adient a les seves aspiracions i, en part, arribar a transformar els escenaris teatrals catalans. Tot el que recordava més genuïnament els colors foscos del modernisme es volia bandejar de l'escena. El gènere autòcton més aplaudit era la comèdia ciutadana, amb uns actors que representaven històries de fabricants educats, sensibles i cosmopolites i tenien l'aire de "civilitat" que es volia imp
osar.Sobretot dos teatres, Romea i Novedades, es convertiren en les sales que programaven i actuaven d'acord amb el teatre més instal·lat a Europa. Les companyies italianes i franceses més destacades es desplaçaven a Barcelona per actuar-hi. Hi eren invitats els grans actors del moment; i alguns autors vingueren per assistir a les estrenes catalanes de les seves obres.
Ja durant el modernisme aparegué un nou indret urbà cap al qual es desplaçava part de l'activitat teatral barcelonina, el Paral·lel. En aquest lloc, unit a la Barcelona vella pel carrer Nou de la Rambla i a la moderna per la Ronda de sant Antoni, es construïren diverses sales d'espectacles, entre les quals predominaven les anomenades "cafès-cantants". En principi, freqüentat per obrers i menestrals modestos i més tard per totes les classes socials, el Paral·lel conegué els seus millors moments en l'època noucentista, sobretot en la segona i tercera dècades del segle, amb locals com l'Espanyol, Apolo, Arnau, Condal, Victòria, Talia, etc.
Els noucentistes, al contrari dels modernistes, no s'interessaven excessivament pel teatre, al menys els autors més significatius no li dedicaren una atenció preferent. Això no vol dir que el noucentisme deixés d'influir sobre el teatre, al contrari, la burgesia agrupada a l'entorn de la Lliga Regionalista tractà d'imposar uns gustos i de rebutjar allò que no considerava adient a les seves aspiracions i, en part, arribar a transformar els escenaris teatrals catalans. Tot el que recordava més genuïnament els colors foscos del modernisme es volia bandejar de l'escena. El gènere autòcton més aplaudit era la comèdia ciutadana, amb uns actors que representaven històries de fabricants educats, sensibles i cosmopolites i tenien l'aire de "civilitat" que es volia imp
osar.Sobretot dos teatres, Romea i Novedades, es convertiren en les sales que programaven i actuaven d'acord amb el teatre més instal·lat a Europa. Les companyies italianes i franceses més destacades es desplaçaven a Barcelona per actuar-hi. Hi eren invitats els grans actors del moment; i alguns autors vingueren per assistir a les estrenes catalanes de les seves obres.Ja durant el modernisme aparegué un nou indret urbà cap al qual es desplaçava part de l'activitat teatral barcelonina, el Paral·lel. En aquest lloc, unit a la Barcelona vella pel carrer Nou de la Rambla i a la moderna per la Ronda de sant Antoni, es construïren diverses sales d'espectacles, entre les quals predominaven les anomenades "cafès-cantants". En principi, freqüentat per obrers i menestrals modestos i més tard per totes les classes socials, el Paral·lel conegué els seus millors moments en l'època noucentista, sobretot en la segona i tercera dècades del segle, amb locals com l'Espanyol, Apolo, Arnau, Condal, Victòria, Talia, etc.
Bibliografia: http://www.xtec.net/~malons22/personal/teatrexx.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada