Gràcies a mi
Aquest somni és de quan jo tenia huit anys.
Jo jugava a futbol. El Real Madrid, el millor equip de futbol del món, m'acabava de fitxar. La meua primera aspiració de vida estava complida. La temporada es va pasar rapidísima. Vam golejar al Barça 8-1. En el Camp Nou, 0-6. Als altres grans rivals els vam golejar i estavem fent una temporada fabulosa. El rival més defícil va ser el campió de l'any passat: el Benidorm. A aquest equip el vam guanyar només 1-0 en ambdós camps. El final de temporada havia arribat: érem campions de lliga i de copa. Jo era pichichi. Però encara ens faltava el partit més important: la final de la UEFA Champions League contra el F.C. Barcelona. El ambient de l'estadi de Foietes era alucinant. No cavia ni un espectador. El partit va estar molt igualat: anàvem 9-9 al final del partit i en la prórroga va passar lo pillor: a dos minuts del final anàven ells guanyant 9-11. Peró jo vaig ficar tres gols en dos minuts i vam guanyar la Copa de la Champions. De repent em vaig alçar del llit i vaig dónar conter que havia sigut un somni, però molt real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada