SIGMUND FREUD I LA SEUA PSICOANÀLISI

Biografia:
Sigmund Schlomo Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) va nàixer a Freiberg, Moràvia (ara coneguda com Pribor a la República Txeca). Quan encara era un nen la seva família es traslladà a Viena. Els primers anys de Freud són poc coneguts ja que va destruir els seus escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de nou al 1907.
Va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en la histèria i en la neurosi.
Morí a Londres el 1939.
L'antisemitisme:
Les preocupacions de Freud per l'antisemitisme són tant a nivell personal, com en relació amb el seu treball teóric, i, també, com objecte d'estudi.Amb motiu de les persecucions antisemites a Europa, la seva familia va haver d'anar-se cap a Viena i després de l'annexió d'Àustria per part de l'Alemanya nazi, va marxar cap a Londres.
Freud veia en l'antisemitisme un dels impediments més importants per al desenvolupament al món de la seva teoria psicoanalítica. Per aquest motiu són nombroses les accions de Freud tendents a aconseguir que el Moviment Psicoanalític deixés de ser patrimoni quasi exclusivament de l'ambient jueu il·lustrat vienès.
Sobre l'antisemitisme com objecte d'estudi, el Pare del Psicoanàlisi va tractar en el seu llibre Moisès i el monoteisme. 'Va interpretar que les arrels de l'antisemitisme es trobaven en l'inconscient, com resultat de la gelosia per la pretensió jueva de ser "el primogènit, fill favorit de Déu Pare", pel temor a la circuncisió, associat a la por de la castració, i el "rencor contra la nova religió".
L'inconscient:
Freud, però, suggerí que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments, i sovint actuem per raons que no tenen res a veure amb el que pensem. El concepte d'inconscient fou revolucionari i proposava que la ment es dividia en capes o nivells.
Al llibre "La interpretació dels somnis" Freud explicà l'argument de l'existència de l'inconscient i, també, desenvolupà un mètode per a aconseguir l'accés a ell.
El preconscient (subconscient) fou descrit com la capa entre el conscient i l'inconscient, a la qual podem tenir accés amb una mica d'esforç.
La repressió té gran importància en el coneixement de l'inconscient. D'acord amb Freud, les persones sovint experimenten pensaments i sentiments que són tan dolorosos que no poden aguantar-ho. Aquests pensaments i sentiments —i els records associats a ells— no poden, segons sostenia Freud, ser expulsats de la ment, però poden ser expulsats del conscient. Llavors arriben a formar part de l'inconscient.
Encara que més tard Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que esdevinguessin un model general per la ment, observà que els seus diferents pacients reprimien fets diferents. A més, Freud observà que el procés de la repressió és, en si mateix, un acte no conscient. En altres paraules, l'inconscient era a la vegada causa i efecte de la repressió.
Freud buscà una explicació de com operava l'inconscient proposant que tenia una particular estructura. Proposà que l'inconscient estava dividit en tres parts: el Jo, l'Alló i el Superjo.
La teoria de la personalitat:
L'allò:
L'allò és l'element més primitiu de l'estructura la personalitat. Quan una persona naix, tan sols està dotat d'allò, que és totalment inconscient,ir-racional i el dipòsit on es troben les nostres pulsions. Aquestes últimes les podríem definir com energies o motivacions que tenen el seu origen en una necessitat biològica i la seva finalitat és suprimir aquesta tensió creada amb la satisfacció que busquen per poder tornar a l'equilibri inicial.
Freud les divideix en dues :

• Pulsions d'autoconservació : són les encarregades de preservar la vida individual. Serien aquelles pulsions que ens impulsen a buscar menjar,aigua,etc.
• Pulsions sexuals : són aquelles que preserven la vida de l'espècie, i també les que procuren plaer ; l'energia d'aquestes últimes l'anomena libido

Més tard Freud fa una modificació d'aquesta teoria, afegint la seva creença de què tothom té la idea inconscient de morir. Unifica la seva primera classificació en tan sols una, l'Eros, i afegeix un nou tipus de pulsió: Thanatos.La primera procura la vida, la necessitat d'estimar, mentre que la segona es dirigeix cap a la mort, la destructivitat. El fet que l'allò sigui irracional fa que es necessite satisfer immediatament les seves necessitats i preservar el principi de plaer. Una altra característica de l'allò és que es troba al marge de la moral, i per això no sap diferenciar les pulsions acceptables de les que no ho són.

El jo:

Aquest últim sorgeix de la modificació parcial de l'allò sota les influències i estímuls que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest món. El jo és l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'allò, a través del principi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estarà determinada per les condicions externes, posposant-lo si és necessari.

L'àllò envia una pulsió cap al jo, però aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixarà passar, però si no, actuarà de barrera i no la deixarà passar. Arriba un moment en què el jo es troba tan pressionat, tant per l'allò com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Això ho fa a través dels anomenats mecanismes de defensa, que no són més que mitjans que utiliza el jo per donar sortida a les pulsions inacceptable, i evitar així l'angoixa. El que fa és bloquejar inconscientment aquestes pulsions o les distorsiona per tal que siguin menys amenaçants. Alguns exemples d'aquests mecanismes de defensa són :

• Sublimació : consisteix en canalitzar els desitjos (pulsions fetes conscients) que es consideren inacceptables cap a activitats que es consideren sublims, és a dir, que reben un gran reconeixement. Per exemple, una persona sent desitjos de matar al seu germà, i ho canalitza en escriure una novel·la on el protagonista mata al seu germà.
• Racionalització : consisteix en intentar trobar una explicació racional i argumentada als nostres desitjos o actes
• Negació : consisteix en negar experiències que són desagradables o massa doloroses per poder competir amb elles.

El superjo:

És l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podríem dir que és el fruit de la pressió social imposada sobre les persones. Es forma a través de l'educació de la persona.El seu paper fonamental és decidir el que és acceptable del que no ho és per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. El superjo el podríem dividir en dues parts :

• Consciència moral : correspondria a la part que internalitza els costums, els càstics, les restriccions morals, etc.
• Ideal del jo : correspondria a un model de persona, és a dir, a la recerca de la perfecció. Quan una persona intenta seguir aquest ideal està satisfeta amb ella mateixa, però en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell se sent culpable.

Freud creia que la gent viu en societat perquè els interessa, però això provoca que les persones hagin de restringir les seves pulsions, ja que sinó la convivència seria impossible.

Un Jo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar amb el món exterior d'una manera que sigui còmode per a l'Allò i el Superjo. En general, l'afirmació de què la ment no és una cosa monolítica i homogènia segueix tenint una enorme influència sobre la gent fora del camp de la psicologia. Malgrat tot, molts han qüestionat o rebutjat aquesta teoria que afirma que la ment està dividida en aquests tres components. Freud estava especialment interessat en la dinàmica relació entre aquestes tres parts de la ment.

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mitja austríaca, fos universalment vàlid. Va utilitzar la mitologia grega i la etnografia contemporània com a models comparatius. Per a indicar fins a quin punt desitgem l'incest, i com és reprimit aquest desig es va fixar en les tragèdies gregues Èdip (Rei de Sófocles)i Electra.

Complex d'Èdip i d'Electra:

El complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare.
Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'Èdip" indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.

El mètode terapèutic:

Freud esperava que la seva investigació proporcionés una sòlida base científica per al seu mètode terapèutic. L'objectiu de la teràpia Freudiana, o psicoanàlisi, era portar al conscient els pensament i sentiments reprimits i així permetre al pacient desenvolupar un Jo més fort. Bàsicament, es tracta de portar els pensaments i sentiments de l'inconscient al conscient induint al pacient a parlar mitjançant l'”associació lliure” i a parlar dels seus somnis. Un altre element important de la psicoanàlisi és la relativa falta d'implicació per part del psicoanalista, per tal que el pacient projecte els seus pensaments i sentiments sobre l'analista. A través d'aquest procés, anomenat transferència, el pacient pot reconstruir i resoldre conflictes reprimits (causants de la seva malaltia), especialment conflictes de la infància amb els seus pares.

Bibliografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sigmund_Freud