dissabte, 6 de desembre del 2008

EL DADAISME


Què és el Dadà?:
Dadà no va aparèixer tant com un moviment sinó com un anti-moviment, com una proposició de liquidació general dels monopolis artístics: Dadà instaura el desordre i l'anarquia en totes les disciplines de l'art. La paradoxa de Dadà és que, gràcies a la seva empresa de destrucció va proporcionar als seus representants més intolerants nous materials de creació.
Orígens:
Davant la Primera Guerra Mundial dues foren, a grans trets, les postures. Els qui consideraven que la guerra era un pas en fals, una desviació de la línia racional de la història i que, per tant, calia retornar al camí de la raó; l'art hi podia contribuir (és la postura del constructivisme, l'arquitectura racional i el disseny). També hi ha qui considerava la guerra com una conseqüència lògica de l'evolució del capitalisme i que, per tant, calia negar la història passada, i per això preconitzen un retorn al punt zero (és la postura dadaista).
Dadà naix a Zurich l'any 1916, ateses les particularitats i l'ambient de la ciutat: era el cor de la pau. El grup inicial estava format per Hans Arp (poeta i pintor, col·laborador a Der Blaue Reiter), Richard Huelsenbeck (poeta), Tristan Tzara (filòsof), Manel Janco (arquitecte), Hugo Ball (home de teatre alemany).
El mot Dadà es va elegir obrint un diccionari a l'atzar i que designa un cavall en llenguatge infantil francès, o una fórmula afirmativa eslava, o una associació d'idees entre el plaer de la procreació i el cotxet infantil, o la cua d'una vaca sagrada segons els negres Kru d'Àfrica, o el nom dels daus i de la mare en una regió italiana... "Una paraula ha nascut... no sé com" (Tristan Tzara).
Ball va fundar el cabaret Voltaire (1 febrer 1916) amb la finalitat de recordar que, més enllà de la guerra i les nacionalitats, hi havia uns quants homes independents que vivien amb altres ideals. Va ser, al començament, una barreja de societat literària, galeria d'exposició i teatre. Hi alternaren les conferències doctes sobre pintura, filosofia xinesa..., amb les demostracions més escandaloses encaminades a minar tota autoritat tradicional.
Característiques:
L'any 1913, F. Picabia llença la idea d'un art que no és més que un gest, una actitud, un signe. La seva finalitat és:
  • Ironitzar i desmitificar tots els valors de la cultura passada, present i futura.
  • Fer manifestacions conscientment desconcertants i escandalitzadores.
  • Demostrar, amb la seva praxis, la impossibilitat de qualsevol tipus de relació entre l'art i la societat: l'autèntic art serà l'anti-art.
  • En negar tot el sistema de valors es nega a sí mateix com a valor i també com a funció. Es limita així a la pura acció immotivada, gratuïta, desmitificant.
  • No vol produir obres d'art sinó “produir-se" en intervencions imprevisibles, insensates i absurdes.

L'actitud Dadà proposa accions de pertorbació amb la finalitat de posar en crisi al sistema; utilitza contra la societat els mateixos procediments que ella; usa en contrasentit les coses a les que ella atribuïa un valor.

Tornant al punt zero, l'actitud Dadà proposa accions de pertorbació amb la finalitat de posar en crisi al sistema; utilitza contra la societat els mateixos procediments que ella; usa en contrasentit les coses a les que ella atribuïa un valor.

Amb els ready-made de Duchamp (un objecte qualsevol presentat com si fos una obra d'art) es dóna valor a una cosa que habitualment no el tenia. En treure l'objecte del context que li és habitual i en el que realitza una funció pràctica, el situa en una dimensió en la que en no haver-hi res d'utilitari tot pot ser estètic. El que determina el valor estètic ja no és un procediment tècnic, sinó un acte mental, una actitud diferent davant de la realitat.

Una conclusió se'n dedueix del plantejament dadaista: si cada individu pot comportar-se de manera artística sempre que trenqui el cercle viciós de les regles socials, ser artista ja no significa exercir una certa professió que requereix una certa experiència, sinó ser o esdevenir lliure.

Principals focus dadaïstes:

Zurich 1916-1920
Al Cabaret Voltaire s'hi troben Ball, Hennings, Slodki, Tzara, Huelsenbeck, Janco, Oppenheimer, Richter, Serner, Arp. Entre les publicacions cal esmentar: "La première aventure céleste de Mn. Antipyrine" de Tzara, "Phantastiche Gabete", poemes de Huelsenbeck, la revista "Dadà", Picàbia edita la revista "391". A la galeria Dadà hi exposen: Klee, Kandinsky, Chirico, Richter, Kokoschka, Macke, Picabia... L'any 1917 es va clausurar per les queixes de la burgesia.

Nova York 1916-1920
Naix per certes idees d'Alfred Stieglitz, fanàtic de la fotografia. La revista "Camera Work" esdevé el portaveu d'un grup de fotògrafs que reclamen amb insistència la consideració d'artistes. Duchamps arriba a Nova York amb una "ampolla plena d'aire de París" per al mecenes Arensberg.

Berlín 1918-1923
El grup el formaven Herzfelde, Grosz, Heartfield, Hausmann, Baader, Jung, Mehring, Hoech, Huelsenbeck. El 1916 les esquerres es separen del SPD i creen el grup Spartakus; Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht publiquen les "Cartes Spartakus" oposant-se a la guerra. Es publiquen en aquell moment "Neue Jugend" revista política-literària editada per Herzfelde i Heartfield, i "Die Freie Strasse", de tendència anarquista editada per Jung i Hausmann. El 1918, amb el final de la guerra, dimiteix Guillem II i és proclamada la República. Baader es presenta com a diputat al Reichstag i no és elegit; Heartfield entra al KPD (partit comunista). Es publica el primer manifest Dadà i es funda el Club Dadà que organitzarà 12 vetllades-conferències entre 1918 i 1920. El 1920 es funda la Lliga antibolxevic i el "Freikorps" per a combatre la revolució i el partit nazi (NSDAP). Luxemburg i Liebknecht són detinguts i assassinats. Baader a la reunió inaugural de la República alemanya, en el teatre de l'estat de Weimar, llença un pamflet, "el cavall verd", on proposa la seva candidatura a la presidència de la República.

París
Actuacions: canten a cor al Saló dels Independents els Manifests i a la Universitat Popular davant d'un públic obrer. Exposició: hi participen Gris, Chirico, Leger, Picabia. Música: Satie, Auric, Milhaud, Poulenc, Cliquet. Publicacions: "Cannibale", "Z", "Proverbe", "El calendari del cor abstracte", "Antologia de l'humor negre".

L'utilització de l'atzar i l'absurd:
L'acceptació de l'absurd, de l'irracional i de l'instintiu fa que el grup Dadà es trobi confrontat amb una creença radical en la incredulitat i amb un menyspreu total per l'art. No es parlava d'art, sinó d'anti-art, perquè l'art "comercial" no tenia cap valor als seus ulls. Cercaven un mitjà que tornés a convertir l'art en un instrument significatiu de vida.

El refús radical de l'art propagat per Dadà era, en darrera instància, profitós per a l'art. La sensació de trobar-se alliberat de tota regla, de tot interès comercial, dels elogis de la crítica, malgrat el desprestigi que provocaven en el públic, era un notable estimulant. Aquesta llibertat de no haver de preocupar-se per a res, l'absència total de qualsevol oportunisme els apropava a les font de l'art. La manca de tota finalitat preconcebuda els permetia estar atents al que és desconegut i extreure'n els seus ensenyaments.

L'atzar ha de ser un nou estimulant en la creació artística i, de fet, es pot considerar el descobriment més gran de Dadà. Gràcies a l'atzar prenen consciència dels fet que potser l'univers conegut no ens és tan familiar com es pretenia de fer-nos veure. Així, l'atzar esdevé el seu símbol distintiu. L'atzar havia creat una nova dimensió en l'àmbit de l'art gràcies a la tècnica de les correspondències, les associacions fragmentàries d'idees i les insòlites combinacions de paraules i sons.

Què és l'atzar? És el procediment màgic que ens permet transposar les barreres de la causalitat i de l'expressió conscient, tornant més aguda la visió i la percepció interior fins arribar a l'aparició de noves cadenes d'idees i experiències. L'atzar és aquest subconscient que Freud havia descobert cap als anys 1900. El dadaisme és, per tant, l'únic pont entre l'expressionisme i el surrealisme.

Curiositats:

Com fer un poema dadaista, per Tristán Tzara:

1. Agafa un periòdic i unes tisores

2. Elegeix en el periòdic un article de la llargària del poema.

3. Retalla el article, amb molta cura, paraula a paraula.

4. Fica-les en una bossa.

5. Agita-la suaument.

6. Trau cada retall un a un.

7. Còpia en el ordre en que han eixit de la bossa.

8. Ja has acabat de composar el poema.

9.Dalt pots observar el resultat.

1 comentari:

Zahara ha dit...

hola una cosa! aci...es te que parlar en valencià no?xD

ai mare...a mi no m´agrada parlar...en fi..

un peto!